Si donem un cop d’ull al diccionari, veurem que per ‘sàtira’ s’entén «l’expressió de paraules amb què es censuren o ridiculitzen severament els defectes d’algú». En primer lloc veiem que la sàtira […].
El Cançoner popular de Mallorca, replegat i ordenat, amb nombroses variants, pel pare Rafel Ginard Bauçà conté en quatre volums l’inventari més extens (i intens) de poesia de tradició […].
Des de fa 25 anys el divendres abans de Carnaval als carrers de Torelló només hi ha dones. De fet, ens els darrers tres anys també s’ha comptat amb la presència dels Homenots, un aspecte […].
El concepte de festa es contraposa al de rutina quotidiana, en el sentit que la primera implica una actitud diferent de l’individu i la comunitat enfront de l’existència, almenys per un temps […].
El fonament antropològic de les festes de folls rau en la inclinació lúdica dels humans a fer bromes i burles, de vegades pesades, als altres, de manera que fins i tot apleguen a instaurar uns [...]
La sàtira viu un moment de glòria als territoris de parla catalana. Tot i no disposar, com sí que passa a d’altres llocs, de mitjans de comunicació íntegrament dedicats a la sàtira […].
A banda de la important tradició mallorquina, dins l’àmbit català peninsular les cobles de caire burlesc són també presents en les festes de Sant Antoni. En són exemples, entre molts altres, els […].
Diuen les males llengües que un poble sense festes és mancat d’esperit. Una reflexió no gens desencaminada que, en qualsevol cas, no es refereix al poble de Mallorca. A l’illa mediterrània, de […].
Segons un cert criteri cada vegada més estès, els dies de Carnaval vindrien a ser un vell magma de celebracions diverses: jocs, representacions, desfilades, etc., exiliades, per diferents causes […].
El ball de Dames i Vells és el paradigma de la transgressió que comporta la festa. És un ball parlat, és a dir una representació festiva de teatre popular de carrer, amb uns personatges […].
