ON ANEU, MARE DE DÉU
Per Salvador Palomar
CARAMELLA 10 – CANÇONER

El tema del dossier d’aquest número de CARAMELLA, dedicat al ritus de pas, em ve a tomb per recordar aquesta balada que fa referència a una trobada entre la Mare de Déu i una dona de mala vida –una dona «mundana», que diu alguna versió– a partir d’una versió aplegada per Cels Gomis i Mestre. El nucli argumental de la cançó el constitueix l’acolliment que la Mare de Déu fa a aquesta dona que acaba de tenir un fill.

La intensa activitat com a col·lector de folklore oral desenvolupada per Gomis –vegeu l’article sobre la seva figura al número 4 de CARAMELLA– el portà a aplegar mostres de diversos gèneres: refranys, locucions, endevinalles, dites tòpiques o cançoner. Cels Gomis, enginyer de professió, va recollir moltíssimes cançons curtes, cobles o corrandes –interpretades, molts cops, com a cants de treball– de boca d’uns pagesos reconvertits en treballadors assalariats amb els quals convivia a diari en la construcció de carreteres i ferrocarrils.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.