LES MÚLTIPLES IDENTITATS DEL RAÏ
Per Josep Vicent Frechina
CARAMELLA 23 – AMB ALTRA VEU

Dels bordells i cafés d’Orà als suburbis de París, de la veu subversiva de les cheikhas a les vendes milionàries dels cantants beurs, de la parada itinerant de cintes de casset als macrofestivals de les «músiques ètniques», el raï ha fet un llarg viatge en molt poc temps i, pel camí, ha anat canviant parcialment la seua fesomia i el seu significat fins arribar al complex, heterogeni i ambivalent gènere musical que coneixem avui. Un gènere que, com tan certerament va assenyalar l’arabista Gabriele Marranci (2003:101), ostenta a més una duplicitat de rols contradictòria perquè si, d’una banda, és un model d’ancoratge identitari de gran incidència en les comunitats algerianes immigrades, de l’altra, és també un model de transculturació en el seu itinerari des dels repertoris locals al voraç mercat de la world music.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.