LA JOTA COM A SÍMPTOMA
CARAMELLA 24 – EDITORIAL

Ho exposa unes pàgines més enllà Roger Costa amb una rotunditat documental irrefutable: durant més de cinquanta anys –tota la primera meitat del segle XX– cap esbart principatí incorporà un número de jota al seu repertori.Ara, però, el passat novembre del 2010 el Consell de Cultura Popular i Tradicional Catalana aprovava la proposta de declaració de la jota com a element festiu patrimonial d’interès nacional. I al Facebook, paradigma d’uns temps confusos però altament interactius, es creava el grup «la Jota també és una dansa nacional catalana» que en poc de temps assolia una xifra de seguidors que vorejava els dos milers. Certament, la ubicació de la jota dins el nostre imaginari col·lectiu sembla respondre fidelment a la forma que tenim de pensar el país.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.