L’ENVIT A VARES D’AL TALL
Per Josep Vicent Frechina
CARAMELLA 15 – TOCADORS I SONADORS

Ja fa molts anys que Manolo Miralles i Vicent Torrent sospesen la possibilitat de repetir l’experiència de Tocs i vares, un projecte d’investigació sobre els mecanismes que han regit històricament la improvisació i la innovació en els repertoris populars.

Tocs i vares (1983) fou un aventurat i reeixit exercici de deconstrucció dels estils musicals propis de la tradició musical valenciana: un conscienciós desmuntatge en peces –els patrons rítmics, melòdics i harmònics o modals– que després recompongueren al seu lliure arbitri generant estils nous en una operació que, malauradament, ni creà escola ni fruí de continuïtat. Aquelles vares noves –batejades amb noms una mica estrafolaris com havaneria aspra, calmant llarg, el 2 i 3, etc.– restaren desades en un calaix de la nostra mitologia casolana particular com a cants de cigne d’una època que tocava a la seua fi.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.