L'octavilla és un instrument de corda que formava part de les rondalles populars valencianes —amb la citra, la guitarra i el guitarró— abans que la bandúrria i el llaüt la desplaçaren [...]
La utilització dels cargols de mar gegants —és a dir, de dimensions grosses— com a instruments musicals ha provocat en el nostre idioma que se'l donés el nom d'un altre objecte d'origen terrista […].
En el camp dels instruments populars als Països Catalans es dona la circumstància d'utilitzar un sol mot per designar instruments diversos però que acostumen a pertànyer a la mateixa […].
En els contextos que s’han anomenat «societats tradicionals » i a diferència d’altres instruments populars catalans antics, el flabiol conegué tant un ús privat, amateur, com un altre de [...]
L’acordió diatònic és un instrument amb una trajectòria peculiar. Difós per tot el món des de primeries de segle XX, fins al punt d’esdevenir l’instrument «nacional» en països tan allunyats com […].
La música tradicional pitiüsa està basada en el ritme.Aquest és marcat pel tambor i desenvolupat a mode d’improvisacions per les castanyoles. L’única concessió a la melodia es dóna a la flaüta […].
Cada any, a l'arribada de la primavera, en les xerrades dels veïns i de carrer de molts pobles del Pallars Sobirà, hi apareix el nom d'un bell instrument popular, la intervenció del qual en la […].
El guitarró és una guitarra petita característica, però no exclusiva, del País Valencià i parent més o menys llunyà d'una extensa llista de cordàfons semblants: timple (Canàries), guitarrico […].
La gaita de Graus o trompa ribagorçana és un oboè popular de 35 a 50 cm de longitud, construït habitualment amb fusta de boix, que es feia servir fins a mitjan segle XX per animar els balls i […].
La guitarra és un cordòfon tan conegut que sembla ridícul haver de fer-ne una descripció ara i ací. L’instrument va nàixer en terres ibèriques al segle XIV i des de llavors ha anat evolucionant i [...]
