AMB LA PÓLVORA A L’ESPATLLA
Una pràctica centenària en curs de desaparició
Per Salvador Palomar i Ferran Sugranyes
CARAMELLA 20 – PARLEM DE…

El ball de diables –com a manifestació històrica, pròpia del folklore festiu d’algunes comarques– arriba a finals del segle XX amb dos models clarament diferenciats quant a la forma d’evolucionar pel carrer, la decoració dels seus vestits o l’existència de personatges definits dins la colla, per un factor determinant: l’existència, o no, d’un ball parlat que figura l’enfrontament entre el bé i el mal.

El ball de diables sense parlaments constitueix una forma de fer el ball que es caracteritza històricament per la gran quantitat de diables que participen en algunes festes o per la considerable quantitat de carretilles que s’empren en cada sortida.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.