CARRAIXET. 50 anys de música i activisme en família
Per Josep Vicent Frechina

El 27 de febrer de 1972, al saló d’actes de l’Escola de Mestres Industrials de Castelló, s’estrenava en directe Carraixet-72, grup folk format al si de la rondalla de Tavernes Blanques sota l’impuls del seu director musical Lleonard Giner i de Rafael Arnal, un jove activista polític i cultural que convenç Giner de fer un repertori en valencià. Aquesta primera formació farà una quarantena de concerts entre els anys 1972 i 1973, incloent la seua participació al I Festival Cançó Folk del País Valencià organitzat per Lo Rat Penat durant la Fira de Juliol.

L’hostilitat del règim i les cada vegada majors dificultats per aconseguir els permisos governatius per actuar acaben forçant la dissolució momentània del grup. Lleonard Giner ingressa aleshores als Pavesos de Joan Monleon on, com un entreteniment simpàtic en el descans de les actuacions, comencen a actuar els seu fill i les seues filles Mari Carme, Lleonard, Eva i Myriam Giner amb el nom de Mini-Pavesos. El protagonisme que adquireix progressivament la colla infantil, tanmateix, entra en col·lisió aviat amb la línia artística que vol desenvolupar la formació adulta i Lleonard Giner i els Mini-Pavesos acaben deixant el grup i creant els Mini d’Alboraia, denominació amb la qual guanyaran diversos premis de cançó.

A partir d’aquest èxit, Lleonard decideix enriquir l’acompanyament musical de la xicalla i refundar Carraixet com a grup que hibride repertori folk adult i infantil en una insòlita barreja que ràpidament assoleix una notòria popularitat. Des d’aquest punt, Carraixet evolucionarà d’acord amb les vicissituds biogràfiques de la família Giner: les xiquetes i el xiquet es fan grans, hi entra una nova filla —Vanessa—, desapareix el cançoner infantil, es fan provatures rockeres, es torna al solc agraït de la cançó popular, una malaltia sobtada s’emporta el pare el maig del 2005 i, com el temps no té aturador, a poc a poc comença a pujar una tercera generació que, primer amb una formació ex-profeso, Els Pabordets, i després en la banda principal —ja s’hi ha incorporat Carme Giner, filla de Mari Carme— promet un futur molt falaguer.

Han sigut cinquanta anys intensos i fructífers, plens d’alts i baixos, però també d’un activisme constant al qual darrerament s’hi han afegit, amb l’entusiasme i determinació marques de la casa, les lluites feministes. Un activisme pel qual han hagut de pagar alguna dolorosa factura en forma de censura, de vet o de les diverses formes de violència amb què intentaren atemorir-los els primers anys de democràcia. Entre elles, una bomba fallida instal·lada a la seua furgoneta davant les Torres de Serrans de València el 9 d’octubre de 1979, episodi que ha donat lloc al documental La bomba Carraixet (Hormiga Roja, 2021) d’Helena Sánchez Bel.

 Per llegir aquest article complet de Caramella 46 et convidem a subscriure-t’hi.