MÚSICA INFERNAL A L’EDAT MITJANA
Per Albert Toldrà i Vilardell
CARAMELLA 23 – CULTURA POPULAR

Comencem parlant del soroll, un dels atributs –amb el fum i la pudor– de les espectaculars intervencions del diable; en oposició a l’harmoniosa música celestial, els dimonis gaudeixen fent soroll –«Com ou-se aquell tumult e brogit de aquella mala gent!», diu sant Vicent Ferrer en un dels seus sermons–; es manifesten, al davallament infernal protagonitzat a les acaballes del segle XIV per Ramon de Perellós, amb un soroll embogidor: sent «vn gran brugit, com si tot lo món fos aiustat per fer un gran tabust, e cascú cridaua en alta veu de son poder». Més tard, quan els dimonis veuen que el vescomte se’ls escapa, criden de tal manera que «pus me spauentaren he meféu més de pahor la orrebletat de lur crit, que no auia fet lo dupte dels turmens que yo auia vistz ny hoÿtz ny passatz».

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.