XAVIER RICHART
Ensenyant la dolçaina
Per Josep Vicent Frechina
CARAMELLA 11 – A FONS

Si fins ben entrada la dècada dels anys vuitanta del segle XX, el nom de Joan Blasco capitalitzava totes les referències a la dolçaina en el País Valencià, des d’aleshores ençà aquest protagonisme ha estat heretat per Xavier Richart (Algemesí, 1963), la jerarquia del qual dins del panteó dolçainer local sembla, ara per ara, indiscutible.

És cert que, com ja passava en el cas de Blasco, la seua omnipresència amaga un panorama força més divers del que pot percebre un observador distant, sempre més vulnerable a la temptació del pensament únic. Tanmateix, es tracta d’una diversitat que, bé per adhesió o bé per reacció, difícilment pot escapar a la seua decisiva influència: pegueu sinó una ullada als crèdits dels discos publicats per colles dolçaineres en els darrers deu anys i comprovareu la recurrència onomàstica de composicions i arranjaments.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.