30 ANYS DEL CICLE SOLC, MÚSICA I TRADICIÓ AL LLUÇANÈS
Una aposta per al reconeixement comarcal i la música i cultura popular
Per Roser Reixach

La revista comarcal del Lluçanès la rella i la posada en valor dels camins de transhumància són dos dels llegats de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès, creada el 1995, dos anys després d’iniciar-se el cicle que portava el mateix nom. A part però d’aquests es podria fer esment de molts d’altres que han deixat empremta en el territori, uns que han suposat la llavor per a noves iniciatives que han pres com a eix central la cultura popular i altres que han esperonat activitats diverses que han permès vertebrar el Lluçanès. I és que Solc, no només va ser un festival de música i cultura popular, sinó una aposta per la comarca que va comportar un procés de dinamització, recuperació i valorització de la cultura popular i de molts altres elements identificatius de la zona i que a més va aconseguir reunir tots els municipis en un projecte comú en un moment en que hi havia una gran necessitat de cohesió.

Tot va començar prenent com a model el Tradicionàrius del barri de Gràcia de Barcelona, el festival creat el 1988, en el que es va emmirallar el cicle Solc en les primeres edicions —com es constata amb el nom inicial de Solc Tradicionàrius al Lluçanès. L’encontre fortuït entre Ramon Manent, que llavors vivia a Vic, i Roser Reixach, de Prats de Lluçanès, tots dos habituals dels ambients musicals, va propiciar la idea de començar una iniciativa semblant. Després de convèncer els respectius ajuntaments i de trobar un nucli de persones que ho van veure amb bons ulls, es va programar un primer cicle ja molt ambiciós el 1993 gestionat en aquella edició per TRAM.  Del 22 de maig al 7 d’agost es va recórrer la comarca els caps de setmana amb formacions musicals de les que habitualment actuaven a Barcelona i s’hi van incloure associacions del territori que d’alguna manera o altra estaven relacionades amb la cultura popular, com gegants, diables o grups de dansa.

Per llegir aquest article complet de Caramella 49 et convidem a subscriure-t’hi.