JAUME ARNELLA
Vuitanta anys posant música i lletra a la llibertat
Per Aleix Cardona

Vint-i-cinc anys després, la clara estança de casa del Jaume, a Santa Eulàlia de Ronçana, comarca del Vallès Oriental, ens torna a acollir. Un espai agradable per a conversar, fer un cafè i acabar-nos unes galetes que ens donaran l’energia necessària per a seguir repassant el temps, els fets i les vivències d’aquest home fet de cançons i, com ell mateix diu en la biografia que li ha escrit el company Ferran Riera i ha editat Edicions Sidillà, simpatia i ganes de viure. La principal diferència entre aquest dia i el de la primera entrevista per a estrenar la secció «A fons» de caramella en el número 1 de la revista és que avui no hi ha fum de tabac. Un element que, malgrat tot, sempre trobo a faltar en indrets on l’he conegut, tastat i, potser, patit.

El Jaume, quan et mira, t’escolta, pensa i crec que ironitza sobre tot el que veu i es fa present. Una virtut que caldria valorar molt més en una societat cada cop potser més banal, però potser també més rígida. Quan engego l’enregistradora, ens diu adeu la Fina, la companya del Jaume, i em fa una petició amb una dosi important de murrieria i d’estima just abans de marxar: «Sigueu originals! Demana-li coses de cada dia, que tothom ja el coneix per la seva feina.» I ho remata amb un «fes com vulguis!». I a partir d’aquí parlem una mica de tot, un parell d’horetes entre la terra i el cel. Un parell d’horetes per a fer més gran la valoració d’aquest homenàs humil, sorneguer, savi i bon amic de tanta gent i de caramella. Un parell d’horetes per a justificar la necessària valoració de la gent enfront dels qui remenen les cireres.

El Jaume és una persona optimista des del realisme i la fermesa i parla clar. I avui se’m mostra especialment incisiu, reivindicant la llibertat i el dret a poder fer allò que creus i que et sembla millor. Una línia que ha desenvolupat tant com ha pogut dins del que ha volgut.

Per llegir aquest article complet de Caramella 50 et convidem a subscriure-t’hi.