EL MESTRET
L’últim acordionista de diatònic de tradició oral
Per Artur Blasco
CARAMELLA 10 – TOCADORS I SONADORS

Vaig conèixer el Mestret una tarda de juliol de 1978 a casa seva de Sant Romà d’Abella, poble de la Conca Dellà on sembrats, oliveres i ametllers s’alternen amb la terra erma que sovint amaga i ensenya vestigis de la vida enigmàtica dels dinosaures d’altres temps.

Em vaig presentar a casa seva de part de mossén Jesús Castells, capellà aleshores d’Arsèguel i fill de Vilamolat, poble també del Pallars Jussà, el qual, sabedor dels treballs de recerca i recuperació de l’acordió diatònic que vaig endegar el 1975, em va recomanar d’entrar-hi en contacte. Així vaig conèixer aquest home menut, fort i intel·ligent, que ha exercit sempre amb exemplaritat l’ofici de pagès i ha tocat, i toca encara amb entusiasme inaudit, l’acordió. Des d’aquell dia he freqüentat casa seva, cal Mestret, on he compartit amb ell i la seva esposa, l’Antònia, el seu repertori de ball de diatònic, la seva bonhomia, el bon xolís i el bon vi blanc —fins fa poc— de la seva vinya.

Per continuar llegint l’article, descarregueu-vos el PDF adjunt.